Era el segon dia que anava a la residència, però la primera vegada que estaría amb la Rosario. La veritat es que no estava nerviosa, tenia ganes de que m'expliques coses de la seva vida i passar un bon rato.
En arribar a la residència la Laura em va acompanyar a l'habitació, i en obrí la porta vaig veure que la Rosario tenia visita. En aquell moment vaig pensar que no s'havia enrecordat de que hi anava, però de seguida em va dir que entres, que la seva cunyada i la seva amiga ja se'n anaven.
Quan van marxar em va preguntar si preferia quedar-me a l'habitació o anar a un altre lloc. Jo li vaig dir que a l'habitació ja m'estava bé, així doncs em vaig assentar amb una altre cadira al seu costat, i només va ser preguntar-li on va nèixer i començar a parlar . I és que la Rosario és veu una persona molt oberta, amb moltes ganes de xerrar i amb una vida plena d'històries i aventures.
Capítol I
La Rosario Quintana va nèixer a Manresa, concretament a la plaça Lladó, el 7 d'Octubre de 1918. Té dos germans, un tres anys més gran i un altre set anys més jove que ella. La Rosario té un fill, tres nets i quatre bisnets. Ella i la seva família vivien a la mateixa plaça Lladó on va nèixer. El seu pare era fuster i tenia el taller als baixos de la casa.
La Rosario al ser l'única noia tenia que ajudar molt a la seva mare i fer les feines de la casa. Als 8 anys va començar a treballar fent bitlles al Blanqueix, una fàbrica tèxtil. Allí i passava forçes hores cada día. Amb el que guanyava cada setmana la seva família podia pagar la meitat del preu del pa. I es que el menú no variava massa, el aliment principal era el pa.
Quant la Rosario tenia 11 anys se li va morir la mare. Ella ho va passar molt malament. A partir de llavors va tindre que fer grans esforços per ajudar a casa, i és que els homes treballaven i era ella la que tenia que fer totes les feines domèstiques.
Als 14 anys, el seu pare coneix una dona i es torna a casar. La dona se'n va a viure amb ells.
Més tard la Rosario començarà a treballar a la Fàbrica Nova, on i passarà 26 anys .
A la joventut s'enamora d'un jove i als 20 anys es queda embarassada. Tot va bé fins que l'home se'n té que anar a la guerra. Quan el nen nèix, ella li fa una foto i li envia, també li envia cartes, però mai rep contesta. El seu home consta en la llista de desapareguts de la guerra.
El seu fill va creixent i ella decideix portar-lo a una escola de Barcelona que tenia bona fama.
Els estudis són cars i la Rosario té que treballar molt per a poder pagar-ho. El nen dorm a l'escola i puja a Manresa els caps de setmana. La Rosario estalvia cada pesseta per donar-li al seu fill, i demana ajuda a una monja de Manresa que coneix l'alcalde de Barcelona. Així li arrebaixen dues-centes pessetes cada mes de l'escola.
Tot i els esforços perquè el nen tingues uns bons estudis,aquest sembla ser que perd les ganes d'estudiar. El noi va creixent i als 18 anys es casa amb una noia de manresa, i als 20 anys es pare.
En total el seu fill té tres fills, així la Rosario té tres nets. Més tard ell se separa de la dona. Al cap d'un temps en un viatje amb vaixell coneix una Noruega. I junts se'n van cap a Canaries on obren un important restaurant.
Quan la Rosario té poc més de 40 anys té que ser ingressada i deixa la fàbrica, ja que no té l'esquena bé. Ho passa realment malament perque va enguixada i quant surt li costa trobar una feina en que no tingui que fer masses esforços. Així acaba treballan a casa d'una senyora on i cuida els seus fills.
Això és tot per avui, espero que el pròxim dijous em continuí explicant moltes coses de la seva vida, i es que en podría fer una novel·la, fins i tot ella m'ho ha dit. Tambè tinc ganes d'explicar-li coses de la meva vida, la meva família, els estudis, ja que el primer dia no vam tenir massa temps.
_Sara_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada