Dijous 18

Avanç d'ahir, vaig trucar a l'habitció i vaig sentir a la Rosario que em deia que entres. Estava llegint una revista, de la mútua intercomarcal sobre la pèrdua de memòria. Em va dir que era un tema molt interessant i que li preocupava.

Dijous va explicar-me també, que estava una mica cansada perquè havia anat a dinar al passeig a casa dels amics del Rubí i Casals. I que el dia avanç es a dir dimecres, va assistir a un enterro a l'esglèsia del Carme perquè s'havia mort, una companya de la residència.


Del 1962 al 2007


Al 1962 la Rosario Quintana que aleshores tenía 44 anys es va casar per segona vegada amb en Francisco Batalla, 14 anys més gran que ella.
La Rosario va deixar la seva casa, i se'n va anar a viure amb ell al carrer Hospital número 42.
L'edifici tenía 4 plantes i ells vivien a la cuarta. El pis era de lloguer i cada mes pagaven un total de 100 pessetes, no era massa gran però suficient per ells dos. Hi havia una saleta, dues habitacions, la cuina, el lavabo i un terrat molt gran que hi tenien cinquanta torretes.
En Francisco, va morir al cap de quatre anys de viure junts. Però la Rosario va continuar vivint allà, encara que poc temps.

L'edifici fins aleshores era propietat d'en Sebatià que tenía el bar dels baixos de la casa. Aquest va morir i l'herència passava al seu fill però al cap de poc temps també va morir, i allò va passar a ser propietat de la nora d'en Sebastià i dels seus nets, però aquests s'ho van vendre.
El nou propietari volia fer un hostal i va fer fora a tots els veïns de l'escala, un cop va quedar tot buit i tothom esperava que si fes l'hostal ho va tornar a vendre a particulars, gairebè pel doble del que ho havia comprat.

La Rosario es va quedar sense casa. Els seus nets, el seu fill, els amics de la botiga Rubí i Casals, tots volien que anés a viure amb ells. Però ella pensava que si decidia anar a casa d'uns, els altres es sentirien molestos perquè no anava a casa seva. D'aquesta manera el 1990 la Rosario va decidir que aniria ala residència Mont Blanc.

Quant va arribar el senyor Serra li va dir que tenía una plaça lliure a una habitació compartida.
Ella va accpetar l'habitació compartida , amb la Martina. Van estar les dues a la mateixa saleta 7 anys, però la seva companya necessitava una atenció especial i actualment està al pis de baix.

La Rosario va comprar un armari a mida, va posar un moblet que tenía al seu pis també va posar un mirall, i es va fer la seva caseta a mida.

Quan la Martina va ser traslladada al primer pis, la senyora Maria (esposa d'en Piquè) i la senyora Enriqueta que formaven part de l'equip de la residència li van dir que no li posarien ningú més a l'habitació, que a partir de llavors sería per ella sola.

Al cap d'un temps quan es va construir la part nova de la Mont Blanc li van oferir una habitació, però ella va dir que preferia la que tenía.


Ara la Rosario ja porta 17 anys a la residència , i diu que se sent molt bé i que aquella habitació es la seva caseta.

Tenía ganes de saber aquesta etapa de la seva vida perquè encara no n'haviem parlat. I crec que la Rosario té moltes coses a explicar-me i es que quan em va dir que havia entrat a la residència al 1990, vaig pensar amb tot el que em queda per viure. Tota la meva vida és només la seva etapa a la Mont Blanc.


_Sara_