Imprevistos

Em sap greu haver estat tants dies sense escriure peró la veritat es que no puc escriure res. El dia 8 de novembre ja el vaig explicar, el dia 15 la Rosario estava malalta i jo tenia una entrevista pel treball de recerca i el dijous passat dia 22 i vaig anar peró estaven fent la festa de santa Cecilia i em van dir que hi anès el pròxim dia.

A per cert em sembla molt bé lo de la nadala i per mi si venen nens de segon d'eso millor que així no passarem tanta vergonya^^

_ S@I2@ _

Tot Sants!!!

El dijous 1 de Novembre era festa en motiu de la celebració de Tots Sants. Així doncs ens veiem el pròxim dia.



_Sara_

Dijous 25

El dijous 25 d'Octubre a les 17.30 la Rosario estava llegint el diari "ADN" i ja s'havia acabat el "Més Manresa". Només seure em va començar a explicar les notícies que havia llegit, a la portada del primer diari explicava les reformes que faran al institut on vaig, el Lluís de Peguera. Després de comentar l'actualitat em va ensenyar unes flors que havia comprat per portar-les l'any demà al cementiri, ja que no faltava massa per tots Sants.


Un dinar per recordar


La setmana avanç, la Rosario m'havia dit que em portaria un àlbum de fotos d'un dinar, que sempre recordarà. Així doncs quan vaig arribar ja m'ho tenia preparat.
D'aquesta manera vam começar a parlar d'un dinar que va celebrar la Rosario quan va fer 86 anys, el dia 7 d'Octubre del 2004. Per ella aquesta celebració va ser molt important, estava envoltada d'amics i familiars.
El seu fill, que és cuiner va venir desde Canaries amb el menjar mig preparat, amb una espècie de recipients que el mantenien, i amb tot de davantals, per a les cuineres de la residència que el van ajudar a fer els útlims retocs.
L'aniversari es va celebrar a la residència amb les taules ben guarnides. A cada taula hi havien unes estovalles de colors, un ram de flors, i les cartes del menú. A la portada de cada carta hi havia un recordatori del dia amb la data, i el nom i cognoms de la Rosario.
Totohom estava molt agraït pel que havien fet i sobretot la Rosario que no podía mantenir l'emoció.
Després dels postres, un pastís de xocolata, el fill de la Rosario va fer aixecar a la seva mare i li va regalar un cuadre d'une dones que passegen amb un cistell al cap, típic de Canaries. A ella li va agradar molt però va decidir donar-li al director de la residència Mont Blanc per l'esforç que havia fet organitzant el dinar. El director va decidir penjar el cuadre a la sala que hi ha a la primera planta de la residència i encara avui s'hi conserva.
Quan ja havia passat una setmana del dinar el director li va dónar a la Rosario l'album de fotos.



I per avui això és tot, gairebé vam estar tot el rato comentant fotos i no em va poder explicar masses coses.
Em sap greu per haver tardat tant en escriure.



_Sara_