Dijous 18

Avanç d'ahir, vaig trucar a l'habitció i vaig sentir a la Rosario que em deia que entres. Estava llegint una revista, de la mútua intercomarcal sobre la pèrdua de memòria. Em va dir que era un tema molt interessant i que li preocupava.

Dijous va explicar-me també, que estava una mica cansada perquè havia anat a dinar al passeig a casa dels amics del Rubí i Casals. I que el dia avanç es a dir dimecres, va assistir a un enterro a l'esglèsia del Carme perquè s'havia mort, una companya de la residència.


Del 1962 al 2007


Al 1962 la Rosario Quintana que aleshores tenía 44 anys es va casar per segona vegada amb en Francisco Batalla, 14 anys més gran que ella.
La Rosario va deixar la seva casa, i se'n va anar a viure amb ell al carrer Hospital número 42.
L'edifici tenía 4 plantes i ells vivien a la cuarta. El pis era de lloguer i cada mes pagaven un total de 100 pessetes, no era massa gran però suficient per ells dos. Hi havia una saleta, dues habitacions, la cuina, el lavabo i un terrat molt gran que hi tenien cinquanta torretes.
En Francisco, va morir al cap de quatre anys de viure junts. Però la Rosario va continuar vivint allà, encara que poc temps.

L'edifici fins aleshores era propietat d'en Sebatià que tenía el bar dels baixos de la casa. Aquest va morir i l'herència passava al seu fill però al cap de poc temps també va morir, i allò va passar a ser propietat de la nora d'en Sebastià i dels seus nets, però aquests s'ho van vendre.
El nou propietari volia fer un hostal i va fer fora a tots els veïns de l'escala, un cop va quedar tot buit i tothom esperava que si fes l'hostal ho va tornar a vendre a particulars, gairebè pel doble del que ho havia comprat.

La Rosario es va quedar sense casa. Els seus nets, el seu fill, els amics de la botiga Rubí i Casals, tots volien que anés a viure amb ells. Però ella pensava que si decidia anar a casa d'uns, els altres es sentirien molestos perquè no anava a casa seva. D'aquesta manera el 1990 la Rosario va decidir que aniria ala residència Mont Blanc.

Quant va arribar el senyor Serra li va dir que tenía una plaça lliure a una habitació compartida.
Ella va accpetar l'habitació compartida , amb la Martina. Van estar les dues a la mateixa saleta 7 anys, però la seva companya necessitava una atenció especial i actualment està al pis de baix.

La Rosario va comprar un armari a mida, va posar un moblet que tenía al seu pis també va posar un mirall, i es va fer la seva caseta a mida.

Quan la Martina va ser traslladada al primer pis, la senyora Maria (esposa d'en Piquè) i la senyora Enriqueta que formaven part de l'equip de la residència li van dir que no li posarien ningú més a l'habitació, que a partir de llavors sería per ella sola.

Al cap d'un temps quan es va construir la part nova de la Mont Blanc li van oferir una habitació, però ella va dir que preferia la que tenía.


Ara la Rosario ja porta 17 anys a la residència , i diu que se sent molt bé i que aquella habitació es la seva caseta.

Tenía ganes de saber aquesta etapa de la seva vida perquè encara no n'haviem parlat. I crec que la Rosario té moltes coses a explicar-me i es que quan em va dir que havia entrat a la residència al 1990, vaig pensar amb tot el que em queda per viure. Tota la meva vida és només la seva etapa a la Mont Blanc.


_Sara_

Dijous 11

Tercera trobada

El dijous quan vaig arribar la Rosario estava força animada mirant els regals que li havien donat pel seu aniversari. Me'ls va estar ensenyant i em va explicar que va anar a dinar amb els seu net i bisnets i que s'ho va pasar molt bé.

Després em va explicar que el dimecres havia estat amb els veïns que tenia avanç d'entrar a la residència fa 17 anys,en motiu del taller de recuperació de la memòria històrica del barri. Em va dir que li havia agradat molt i s'havia emocionat al recordar els bons i mals moments que havia passat amb ells.


Sessió de fotogràfies


Com que la Rosario m'havia explicat molt de la seva vida i no s'havia gairebé res de la meva, vaig pensar que seria un bon moment per a portar-li fotos meves.

Durant una bona estona vam estar-les comentant. Es fixava amb tots els detalls. I vam parlar de la família, li vaig ensenyar els meus cosins, tiets, avis on viuen, com es diuen, a que es dediquen. També hi havien fotos de viatjes que he fet, amb els pares i les colònies amb l'escola.
Quan vam acabar de veure el meu album, em va portar tot de fotos de la seva família. Les del casament del seus nets, la comunió d'una neta, també dels seus bisnets...

I després em va ensenyar la revista de la residència: Petjades. La vam estar llegint i em va ensenyar una foto seva que la Laura li havia publicat. La foto era de les reparadores i al costat hi havia un petit escrit. La Rosario em va dir que avanç de la residència allò era un convent de monjes de clausura, les reparadores. Però que amb la guerra van tindre que marxar i llavors el senyor Piqué i la senyora Maria van fundar la residència. Que li van posar Mont Blanc, perquè aquell any havia va nevar molt.


Va ser una tarda molt agradable, em va agradar explicar-li coses de la meva vida, ensenyar-li fotos de la meva família i també veure la seva. Encara que no vam tenir massa temps per pendre apunts va ser molt entretingut.

Dijous 4

Dijous quan vaig arribar la Rosario estava a l'habitació, em va dir que es pensava que no hi aniria perquè plovia molt. Però de seguida em va convidar a seure.

Vam estar parlant del temps tan boig que feia, ara fred ara calor. Tot seguit em va explicar que el passat diumenge es va fer mal al genoll, després de dutxar-se per posar-se la crema. Es veu que li costava caminar perquè el genoll se li va inflar i van tindre que trucar al metge.

Quan m'ho va acabar d'explicar em va ensenyar el moblet que té a sobre la pica, amb totes les cremes, colònies, pinta ungles i sabons. I em va regalar una colònia que ja no es posava.
També em va estar ensenyant coses que ha fet de ganxet, unes bossetes molt maques per la comunió de la seva bisneta, i una bossa de mà que s'esta fent per ella.

De moment pel que he vist, la Rosario es veu una persona que li agrada molt fer coses, encara que de vegades, en voldria fer més de les que el seu cos li permet. Crec també que és una dona molt entregada, que pateix per la seva gent, que ho faría tot pels altres i que no li agrada que pateixin per ella, perquè se sent malament. També he pogut comprobar que és una persona molt creient, ella m'ha explicat que resa cada dia al sant que té penjat a l'habitació.

Aaaaaa i moltes FELICITATS!!!!! que el diumenge dia 7 fa 90 anys.


Un dia ala vida de la Rosario

Dijous després de que m'ensenyes el seu moblet i les peçes de ganxet, li vaig demanar que m'expliques com era un dia qualsevol ala seva vida.

Al dematí es lleva a les 07.30 h . Un cop desperta es fa el llit i se'n va a la dutxa. En acabat es vesteix i va a la pica on es fa una espècie de suc. Agafa una tassa, s'hi posa aigua calenta, una cullerada de mel, exprimeix mitja llimona i una taronja, ho barreja tot i s'ho pren. A les 9.00 h, baixa al menjador per esmorçar, normalment menja una torrada amb mel o amb all. Quan acaba puja a l'habitació i llegeix un rato les revistes que li donen de premsa rosa, i fa una mica de ganxet.
A les 13.00 és l'hora de dinar. Quan acaba torna a pujar a l'habitació i fa una mica de migdiada. Al cap d'una estoneta es desperta , mira la televisió i a les 17.00 h baixa a berenar que normalment és un iogurt, i xerra amb les amiges. Hi han dies que va a comprar fruita o alguna altre cosa i si no quan acaba de berenar va a dalt i fa una mica més de ganxet o s'endreça les coses.
A les 20.00 h va al menjador i seu ala seva taula per començar a sopar. I ja per acabar mira una mica la televisió i cap a les 23.00 h se'n va a dormir.


_SARA_

Dijous 27 (primera trobada)

Era el segon dia que anava a la residència, però la primera vegada que estaría amb la Rosario. La veritat es que no estava nerviosa, tenia ganes de que m'expliques coses de la seva vida i passar un bon rato.

En arribar a la residència la Laura em va acompanyar a l'habitació, i en obrí la porta vaig veure que la Rosario tenia visita. En aquell moment vaig pensar que no s'havia enrecordat de que hi anava, però de seguida em va dir que entres, que la seva cunyada i la seva amiga ja se'n anaven.

Quan van marxar em va preguntar si preferia quedar-me a l'habitació o anar a un altre lloc. Jo li vaig dir que a l'habitació ja m'estava bé, així doncs em vaig assentar amb una altre cadira al seu costat, i només va ser preguntar-li on va nèixer i començar a parlar . I és que la Rosario és veu una persona molt oberta, amb moltes ganes de xerrar i amb una vida plena d'històries i aventures.

Capítol I

La Rosario Quintana va nèixer a Manresa, concretament a la plaça Lladó, el 7 d'Octubre de 1918. Té dos germans, un tres anys més gran i un altre set anys més jove que ella. La Rosario té un fill, tres nets i quatre bisnets. Ella i la seva família vivien a la mateixa plaça Lladó on va nèixer. El seu pare era fuster i tenia el taller als baixos de la casa.

La Rosario al ser l'única noia tenia que ajudar molt a la seva mare i fer les feines de la casa. Als 8 anys va començar a treballar fent bitlles al Blanqueix, una fàbrica tèxtil. Allí i passava forçes hores cada día. Amb el que guanyava cada setmana la seva família podia pagar la meitat del preu del pa. I es que el menú no variava massa, el aliment principal era el pa.

Quant la Rosario tenia 11 anys se li va morir la mare. Ella ho va passar molt malament. A partir de llavors va tindre que fer grans esforços per ajudar a casa, i és que els homes treballaven i era ella la que tenia que fer totes les feines domèstiques.

Als 14 anys, el seu pare coneix una dona i es torna a casar. La dona se'n va a viure amb ells.

Més tard la Rosario començarà a treballar a la Fàbrica Nova, on i passarà 26 anys .

A la joventut s'enamora d'un jove i als 20 anys es queda embarassada. Tot va bé fins que l'home se'n té que anar a la guerra. Quan el nen nèix, ella li fa una foto i li envia, també li envia cartes, però mai rep contesta. El seu home consta en la llista de desapareguts de la guerra.

El seu fill va creixent i ella decideix portar-lo a una escola de Barcelona que tenia bona fama.

Els estudis són cars i la Rosario té que treballar molt per a poder pagar-ho. El nen dorm a l'escola i puja a Manresa els caps de setmana. La Rosario estalvia cada pesseta per donar-li al seu fill, i demana ajuda a una monja de Manresa que coneix l'alcalde de Barcelona. Així li arrebaixen dues-centes pessetes cada mes de l'escola.

Tot i els esforços perquè el nen tingues uns bons estudis,aquest sembla ser que perd les ganes d'estudiar. El noi va creixent i als 18 anys es casa amb una noia de manresa, i als 20 anys es pare.

En total el seu fill té tres fills, així la Rosario té tres nets. Més tard ell se separa de la dona. Al cap d'un temps en un viatje amb vaixell coneix una Noruega. I junts se'n van cap a Canaries on obren un important restaurant.

Quan la Rosario té poc més de 40 anys té que ser ingressada i deixa la fàbrica, ja que no té l'esquena bé. Ho passa realment malament perque va enguixada i quant surt li costa trobar una feina en que no tingui que fer masses esforços. Així acaba treballan a casa d'una senyora on i cuida els seus fills.

Això és tot per avui, espero que el pròxim dijous em continuí explicant moltes coses de la seva vida, i es que en podría fer una novel·la, fins i tot ella m'ho ha dit. Tambè tinc ganes d'explicar-li coses de la meva vida, la meva família, els estudis, ja que el primer dia no vam tenir massa temps.

_Sara_